dimarts, de setembre 28, 2004
Mama, tinc temor!!!!
"Zocis, zeguidors, zimpatitzants..." ting ganes de crestejar!!! Demano "ziuzplau" una bona idea per el cap de setmana del 16-17 d'octubre per penjar-se a sac per aquests monts de Déu (si convé bivaquejant a mitja via). Necesito adrenalina i tenir reflexions profundes com ara: Qué collons faig jo aquí, amb lo bé que estic a casa!!!!.... Tant el Pep com jo ja estem pensant quina en podem fer. Si algú vol patir que vingui!!!
Via Normal als Lloros, la tapia aquí al costat
Si no teniu ganes d'anar a la "Penya Roja" i fer uns quants metres, tenim aprop uns quants sectors per passar un bon dia d'escalada. És un sector poc visitat i un raconet dins les muntanyes de Prades per gaudir del "silenci". Aquí tenim al mestre Guifré disfrutant del primer llarg de la via. Apa, salut a tots!! El meu avi... na na naa naaaa...
Posted by Hello
Posted by Hello
divendres, de setembre 24, 2004
"Si vais a Belchite preguntad por el pastor"
-"Me gustaría que vieran ustedes..."- ens deia el nostre amic transhumant mentres explicava les seves alegries i penúries de la vida campestre. Suposo que aquest bon pastor deu estar habituat a l'ensenyança i al lideartge. Avers d'aquesta nova moral educada en el si del materialisme, ens posa de peus a terra amb una lliçó d'humilitat. Exalçant la virtud del diàleg quan conscient de l'escassetat d'aquest en el seu peregrinatge. Amb veu tremolosa però amb gran impetu ens deia -"si vais a Belchite preguntad por el pastor"- convidant-nos a les seves contrades. Atavi de grans horrors ens mostrava el cementiri, anònim, de Belchite. Potser un lloc per reflexionar, potser un lloc per redimir la nostra altivesa. No em deixa de sorpendre que encara hi hagi gent que es pugui permetre contemplar l'infinit quan ens és ven inaccessible per la seva natura. Ja no s'ens permet mirar més enllà? Ja no s'ens permet somiar? Aquest és l'esperit del pastor que ensenya el camí al seu ramat. Guarint-lo dels perills que comporta la seva empresa. Gaudint la llibertat que li ofereix el món i que li dona la seva manera d'entendre'l. -"Hasta pronto"-
Posted by Hello
Posted by Hello
dimarts, de setembre 21, 2004
"Anada del Bolet" a Alós d'Isil, dies 9, 10, 11 i 12 d'Octubre
Ja us podeu apuntar a la propera sortida de grup que es farà pels propers dies 9, 10 , 11 i 12 d'Octubre. Una de les activitats serà anar a buscar els codiciats rovellons, però podeu anar portant propostes per fer aquests dies: escalada, senderisme, alcoholisme, petanca, etc. A la cartellera de l'agrupació trobareu una llista per apuntar-vos-hi. És important que us apunteu per anar organitzant els transports i les activitats. Si teniu alguna proposta presenteu-la a algun dels membres de la junta. Segur que ens ho passarem bé!!
dijous, de setembre 16, 2004
Fuera, fuera!!!
Kagunnn!!! per fi he pogut entrar en aquest cony de web!!!!!
Jo tambe soc aqui... finalment
Hola, i per dir una mica mes que el nostre vice... Arreveure!
dimecres, de setembre 15, 2004
ja soc aqui
hola
Piel canela, de Bobby Capó
Que se quede el infinito sin estrellas
o que pierda el ancho mar su inmensidad,
pero el negro de tus ojos que no muera
y el canela de tu piel se quede igual.
Si perdiera el arco iris su belleza
y las flores su perfume y su color,
no sería tan inmensa mi tristeza
como aquéllade quedarme sin tu amor.
Me importas tú y tú y tú
y solamente tú,
me importas tú y tú y tú
y nadie más que tú.
Ojos negros, piel canela,
que me llegan a desesperar.
Me importas tú y tú y tú
y solamente tú,me importas tú y tú y tú
y nadie más que tú.
Y nadie más que tú,
y nadie más que tú,
y nadie más que tú.
o que pierda el ancho mar su inmensidad,
pero el negro de tus ojos que no muera
y el canela de tu piel se quede igual.
Si perdiera el arco iris su belleza
y las flores su perfume y su color,
no sería tan inmensa mi tristeza
como aquéllade quedarme sin tu amor.
Me importas tú y tú y tú
y solamente tú,
me importas tú y tú y tú
y nadie más que tú.
Ojos negros, piel canela,
que me llegan a desesperar.
Me importas tú y tú y tú
y solamente tú,me importas tú y tú y tú
y nadie más que tú.
Y nadie más que tú,
y nadie más que tú,
y nadie más que tú.
dilluns, de setembre 13, 2004
"Que se quede el infinito sin estrellas..."
Un altre cop ens trobem envoltats de grans cims, circs de roca i d'uns paratges superlatius. La Vall de Boí ens ofereix grans empreses per dur a terme amb el nostre petit exèrcit. Dintre d'aquest clima ensorbidor afloreixen els més grans sentiments que composen l'essència de l'alpinista. L'inquietud, l'art, la ciència i l'aventura formen part d'aquest híbrid de l'home i la natura salvatge. D'aquesta manera els nostres predecessors van dur a terme incontables odissees dignes de tota comprensió i admiració. Són camins oberts en el nostre llibre per homes apassionats. Per creadors, per artistes i poetes que composaven la seva epopeia en temibles arestes i estimbats. Que ens feien arribar la magnitud a les nostres mirades. Perque sapigueu que encara no ha acabat l'era apassionada. Encara s'han d'escriure moltes pàgines que esperen la ploma sutil d'un home il·lusionat. Fins aviat!!
dissabte, de setembre 11, 2004
Trankis que el Charly ja ha trobat la solució per quant plou!!. La Palma de la muntanya!! jejeje!
dijous, de setembre 09, 2004
Via "Ravier" al Tozal del Mallo. Ordesa
Senzillament espectacular!! Quines xemeneies més acollonants, quin pati, quins desploms, bufff. Indescriptible, comproveu-ho vosaltres mateixos.
Posted by Hello
Posted by Hello
diumenge, de setembre 05, 2004
Amb tantes restriccions al final posaran Mossos a dalt del Cim. Sort que a el G.E.A.M aviat en tindrem un...
