divendres, de setembre 24, 2004

 

"Si vais a Belchite preguntad por el pastor"

-"Me gustaría que vieran ustedes..."- ens deia el nostre amic transhumant mentres explicava les seves alegries i penúries de la vida campestre. Suposo que aquest bon pastor deu estar habituat a l'ensenyança i al lideartge. Avers d'aquesta nova moral educada en el si del materialisme, ens posa de peus a terra amb una lliçó d'humilitat. Exalçant la virtud del diàleg quan conscient de l'escassetat d'aquest en el seu peregrinatge. Amb veu tremolosa però amb gran impetu ens deia -"si vais a Belchite preguntad por el pastor"- convidant-nos a les seves contrades. Atavi de grans horrors ens mostrava el cementiri, anònim, de Belchite. Potser un lloc per reflexionar, potser un lloc per redimir la nostra altivesa. No em deixa de sorpendre que encara hi hagi gent que es pugui permetre contemplar l'infinit quan ens és ven inaccessible per la seva natura. Ja no s'ens permet mirar més enllà? Ja no s'ens permet somiar? Aquest és l'esperit del pastor que ensenya el camí al seu ramat. Guarint-lo dels perills que comporta la seva empresa. Gaudint la llibertat que li ofereix el món i que li dona la seva manera d'entendre'l. -"Hasta pronto"-

Posted by Hello

Comments: Publica un comentari a l'entrada