dilluns, de setembre 13, 2004

 

"Que se quede el infinito sin estrellas..."

Un altre cop ens trobem envoltats de grans cims, circs de roca i d'uns paratges superlatius. La Vall de Boí ens ofereix grans empreses per dur a terme amb el nostre petit exèrcit. Dintre d'aquest clima ensorbidor afloreixen els més grans sentiments que composen l'essència de l'alpinista. L'inquietud, l'art, la ciència i l'aventura formen part d'aquest híbrid de l'home i la natura salvatge. D'aquesta manera els nostres predecessors van dur a terme incontables odissees dignes de tota comprensió i admiració. Són camins oberts en el nostre llibre per homes apassionats. Per creadors, per artistes i poetes que composaven la seva epopeia en temibles arestes i estimbats. Que ens feien arribar la magnitud a les nostres mirades. Perque sapigueu que encara no ha acabat l'era apassionada. Encara s'han d'escriure moltes pàgines que esperen la ploma sutil d'un home il·lusionat. Fins aviat!!
Comments: Publica un comentari a l'entrada