G.E.A.M.

Hi havia una vegada un grup de nois i noies d'un poble molt llunyà. Un bon dia van decidir fer un viatge que els portés més lluny de les seves contrades, més lluny de la "terra negra". Agafaren tots els estris necessaris per a una gran aventura. No sabien el que el destí els hi podía deparar. Després de molts kilómetres una bèstia sagrada els va deturar en mig de la foscor i els va assenyalar els perills que comportava la seva agosarada odissea. Els nois i noies, amb tota la gatzara, van fer cas omís dels consells de la sàvia bèstia. En arribar al cim d'un turó, els aventurers van decidir fer un alt en el camí per reposar després d'incansables hores de viatge. Tot i que alguns del membres de la companyia ja vetllaven les estrelles, la resta estaven neguitosos per saber el que sol els i descobriria amb els seus primers raigs. No massa més tard, els irascibles déus van decidir castigar l'ofensa que havien comés els nois amb una orquestra de llamps i trons que entenebriren la foscor més absoluta de la nit. Decidiren aguantar el diluvi fins al matí. Però, al sortir el sol i al arribar els nous reforços, la comitiva va obtar per canviar el rumb de la seva empresa cap a nous horitzons. Però la comitiva no havia descobert que la tempesta d'infortunis encara no s'havia acabat. Van començar a sorgir alguns símptomes: en "ros" va ser dotat d'un alè mofetal, ena "diviana" li va ser requisada l'habilitat del coneixement, en "difuàtrotà" va ser perseguit per sempre més per un núvol dels inferns, en "palle" va ser castigat amb el do de la torticolis, en "peterpan" va ser dotat del somni etern, en "klett" va ser dotat d'una llonganiça i privat de les seves noves arts, ena "esterilla" va ser succionada per un forat negre, ena "moonlight" va ser posseïda per la ràbia i el crit i ena "rosanne" va ser dotada d'una enorme gratitud vers tot. Desprès de reconèixer els seus pecats, la comitiva va decidir anar a suplicar els déus que s'els hi retornessin les seves arts, i els déus els hi contestaren... que fins al cap de setmana que ve no hi haurà re. Foren feliços i menjaren llonganissos!!