dimarts, de juny 08, 2004

 

Un altra REUS - PRADES - REUS... i ja van VIII!

Es inevitable el haver de escriure alguns comentaris sobre el desenvolupament de la ja mítica caminada REUS-PRADES-REUS organitzada per l’AEC. Amb la prova realitzada enguany sumant ja vuit repeticions d’aquesta prova; que tal i com expressant els seus participants gaudeix de una magnifica organització, un traçat entretingut, agradable i bonic.
Com cada any els membres del GEAM vàrem col•laborar en la bona fi d’aquesta prova, muntant i gestionant el control de l’Aleixar, i el Rocodrom a la arribada a Reus.
Desprès de una jornada tan distreta i amena, que iniciàvem quasi be tots a les 8:00 i donàvem per finalitzada a les 20:00, un reguitzell inacabable d’hores, totes transcorregudes sota l’ombra insípida de un tendal, i amenitzades per les poques persones que desprès de tan llarga i dura caminada encara tenien ganes de escorre les seves ultimes gotes d’energia distraient-nos, mentre els asseguràvem amunt i avall del Rocodrom o be escoltàvem els seus relats de com havia transcorregut personalment per a ells la prova; desprès de totes aquestes circumstancies, els que hi vàrem ser vàrem trobar a faltar un cop mes, la tant necessària aigua, una mica mes de puntualitat en el proveïment del escàs dinar. Cau en la nostra comprensió i entesa que no tot pot sortir cada any tal i com tots desitjaríem, esperem doncs que en la novena organització puguem ja solventar aquest petit detall que es be repetint.
Hem de felicitar al nostre president per la idea de modificar el Rocodrom, ja que hem aconseguit que ara el puguem muntar entre menys persones, i de manera mes còmoda ràpida i descansada. (no se jo si això es millor o pitjor?... el que si que es, es diferent!) Sols ens falta que per algun cop l’hi traguem algun profit tots els membres del GEAM, no com fins ara.
També vull felicitar de manera personal al nostre company Guifre, per la seva esplèndida actuació, no tan sols per haver estat dels que han realitzat la caminada en el millor temps, sinó també perquè desprès va ajudar-nos en el control de l’Aleixar com, tal i com diria el VICE..., “ UN CAMPEOON”. Part d’aquest reconeixement també el faig al Der Klettern, que segur que estarà uns dies a recuperar-se.
Sort que com a síntesis vàrem poder extreure dos grans ensenyances:

- No existeixen passos llargs, sinó bloqueigs dus.

- No hi ha passos curts, sinó escaladors llargs.

Per finalitzar m’agradaria agrair a tots el que hi vàreu ser la vostra ajuda, i felicitar-vos per la resistència i la comprensió que de ben segur vàreu demostrar.

I tal com algú va dir no fa massa ... Algun dels fets i la seva semblança amb la realitat son pura ficció.

Apa! Salut i ens veiem un altre any!.... o no.

Comments: Publica un comentari a l'entrada