G.E.A.M.

Des d’aquí el mes agradable dels meus pensaments per la piiiiip mare que va piiiiiip a la Moreneta, com avis personal et donaré dos oportunitats mes!... com torni a Montserrat i em torni a ploure, soc capaç de desfer-me de totes les guies i piades que tinc de qualsevol dels sectors sota la influencia de una verge tan poc atenta amb les necessitats dels escaladors.
Que consti que no vàrem cantar fins molt desprès d’haver-se posat a ploure.
Vull fer constar també a favor nostre que el reguitzell de lletanies que cert component del nostre grup va deixar caure eren plenament justificats.
De totes maneres ... crec que parlo per els sis que hi vàrem ser, quan dic que com sempre el mes important son les estones que vàrem passar, i que poder i solament poder per això, ens podem repensar el tornar a Montserrat alguns altres cops.

Per altra banda sense que serveixi de precedent i només o repetiré davant del meu advocat, quin guia mes collonut que ens va tocar, i no em refereixo als estrangers que ens varen indicar un camí per arribar al cavall... jijiji

I per acabar i no ser el mes mal educat de tots, tal i com la Roser ens va dir, quan s’acaba un rappel... s’ha de dir gràcies; lliure també o volia dir ella, però ves tu, no l’hi va sortir en aquell moment.